Counting...

Sunday 25 March 2012

Al pulmó de La Terra

Bona tarde!! Boa tarde!!

Us escric des d'una ciutat molt petita del Brasil (ca. 3000habitants) anomenada Ilha Solteira, sisisisi la traducció és literal: la Illa Soltera o dels Solters....Per ara puc dir que si ets solter i extranger (gringo), tens totes les trunfos de la baralla!!
Tot i això, avui us voldria presentar: LES AVENTURES D'EN TINTÍN PER L'AMAZONES!!!! Actors: eeehhh...jo mateix!! Esteu preparats per una experiència al·lucinant?! Agarrarsus!!!

Començaré per introduir aquesta regió tant peculiar...es tracta de la zona forestal tropical més gran del món, la qual es troba actualment greument amenaçada i que ha estat definida com el Pulmó del nostre planeta.

6mill. km2, i la major part al Brasil!!!



Com ja sabeu, la meva estada va estar coordinada per la Universidade Federal Rural da Amazonia, la qual té la seva seu central a la ciutat de Belém, a l'estat de Parà, al nord del Brasil. La universitat és superxula ja que es troba plena d'arbres i dóna una sensació de verdor, lamentablement aquesta es troba a tocar d'una de les fabelas més grans de la ciutat. Aquest és un país de contrastos, tots coneixem el cas de Rio de Janeiro.
Riu Capim al seu pas per la ciutat
Centre històric
Mercat Ver-O-Peso
Un dels centre neuràlgics de la ciutat, a tocar del riu
Fabela a tocar de la universitat

Animals indesitjats, meitat voltor meitat corb...Arrrg!
 La ciutat en si és força diferent a qualsevol altra de les que vaig visitar al sud del país. Tot i que és considerada com el port d'entrada i sortida de la regió del Amazones, el qual comporta molts beneficis i problemes al mateix temps (penseu en el tràfic de drogues) per l'economia local, la pobresa ja s'hi percep molt més, i en general es pot dir que la ciutat careix del cert aire europeu que caracteritza més a les ciutats del sud, i.e. el tràfic és una autèntica bojeria i sorollós (els encanta utilitzar el clàxon!!), pels carrers hi ha una quantitat important de basura, gent venent coses per tot arreu, etc.....Tot i això, el centre és de lo milloret perquè és de lo més autèntic que hi ha...segons diu la guía, si observen les influències arquitectòniques de francesos, espanyols, holandesos, portuguesos....en definitiva, de tots aquells exploradors que hi anaven arribant al llarg del temps. En la meva humil opinió, res de res....lo més xulo són els colorets dels edificis i poca cosa més. Una cosa que ja sí em va mosquejar una mica més, van ser una sèrie d'individus que es dedicaven a vigilar-te i "ajudar-te" a aparcar el cotxe. Lògicament, la ciutat té places d'aparcament pels carrers. Llavors, quan un d'aquests individus et veia arribar, de seguida t'indicava una plaça lliure que tú ja havies vist feia més de 30 segons...llavors et feia un gest amb el cap volguent dir: "No pateixis, que et vigilo el cotxe". D'acord, fins aquí cap problema. Llavors tu feies el que haguéssis de fer...i quan tornaves per recollir-lo, l'individu en qüestió apareixia tant ràpid com abans, mig aturava el tràfic del carrer perque tu puguéssis treure el cotxe amb tranquilitat....i lo més bo és que al acabar venia cap a tú, i pam!! Dinerillo que li queia del cel pel simple fet de no haver fotut ni brot!! Simplement per estar allà sentat i ser més espavilat que la resta....Després ens queixem dels que ens llimpien el parabrises als semàfors!! De totes formes, sembla que els conductors brasilers els hi agrada perque els hi acostumen a pagar....potser sí que és necessari que algú et "cuidi" el cotxe aquí al Brasil...
D'altra banda, com és ja habitual des de que hem arribat, el nostre guía particular va ser un estudiant supersimpàtic que ens va ajudar a sobreviure en aquest món tant diferent però atractiu al mateix temps, el qual va ser hostil de vegades fins i tot.
Apart de la estada a la ciutat de Belém, que per cert es troba pràcticament sobre de la línea de l'equador (-1ºS), també vaig tenir la oportunitat de visitar altres indrets dins del mateix estat de Parà. La experiència fora de la ciutat va ser encara més enriquidora, ja que em va permetre conèixer de primer mà la situació actual de la zona, la qual és ja força crítica perqque l'estat de Parà, durant l'any 2010, va ser considerat com l'estat amb una taxa de deforestació major de tot el Brasil.
Aquests els vam veure de dia però també de nit!! Fusta ilegal!!
La regió del Amazones, com us podeu imaginar, es caracteritza per la seva gran riquesa en qualsevol cosa que us pugueu imaginar....i una d'aquestes coses és la seva gran riquesa pel que fa tot tipus de fruites, les quals puc dir que tenen, per pròpia experiència, un aspecte estrambòtic però un gust deliciós! Doncs bé, per tal de trobar fonts de recursos alternatives que no suposin seguir carregant-se la selva tropical, i al mateix temps impliquin recuperar part de l'àrea perduda, aquesta gent estan estudiant e intentant implantar una sèrie de cultius agrícoles-forestals mixtes on es produeixen al mateix temps fins a 9 fruites diferents!!

Combinació de tres productes: cacau, açaí i fusta
Penso que és una molt bona alternativa perque la gent local pugui seguir obtenint una sèrie d'ingressos de les seves terres....i a sobre s'està recuperant part de la zona deforestada!! Si no em creieu...mireu la foto...a què d'alguna forma s'assembla a un bosc? Segurament mai de la vida es podrà tornar a recuperar la situació original amb la selva verge...però almenys és millor que no pas tenir una zona totalment nua, no?
La veritat és que la situació és molt complexa avui en dia ja que existeix un gran conflicte d'interessos entre promocionar la economía i desenvolupament de la regió, i la preservació d'aquesta selva tant important per al nostre planeta. Sens dubte es tracta d'una zona on es plantejen reptes més que interessants per al futur i on jo, com a enginheiro florestal que sóc, trobo excitant però perillós també!! Segons diuen, els gestors d'aquí es troben sota fortes pressions per part de les companyies fustaneres de la zona...i en alguns casos han tingut incidents lamentables...De totes formes...cal destacar que els brasilers tenen claríssima una cosa: "la selva Amazònica és nostra i podem fer el que vulguem amb ella...no necessitem de cap enginheiro europeu que ens vingui a dir com hem de fer les coses, quan en el passat vatres l'heu cagat tant a Europa!! Jo particularment no hi estic d'acord, ja que cada día més les zones forestals són una cosa més globalitzada que ens beneficia a tots a la llarga....
Ara us deixo amb un vídeo resum de les magnífiques dos setmanes que vaig passar en aquesta regió tant espectacular. Sens dubte aquest màster va ser la millor elecció que hagués pogut prendre l'estiu passat, per lo que només puc donar les gràcies a totes aquelles persones que, durant els llargs mesos ens els quals vaig estar submergit en un gran mar de dubtes, em van fer sabedor, d'una forma desinteressada, d'una cosa de vegades tant difícil d'oferir com és la seva opinió i consell.
Moltes gràcies!!