Enginyer de Forests!

Hola a tothom!!

El passat dijous dia 11 de novembre a les 10h, va tenir lloc la defensa pública del meu Projecte Final de Carrera!!

La cosa no va començar massa bé...a falta de 5 minuts per començar, només havien comparegut un dels quatre membres del tribunal!!! Ja us podeu imaginar com n'estava de nerviós en aquells moments...sort dels meus companys de laboratori, de carrera, familiars...que aquests sí que van arribar puntuals!!! La resta van fer cap just a l'hora, menys un que va arribar 10 minuts tard!! I el més fort és que ni se'n recordava de que havíem quedat!! En aquells moments jo estava per saltar-li al coll i foter-li un parell de bufetades, vulguen dir...espavila cony!!!

Tot i les dos nits prèvies a la defensa, en les quals vaig dormir ben poques hores, s'ha de dir que la presentació va anar força bé. No, si encara això de parlar en públic se'm donarà bé i tot!! qui ho havia de dir coneixent el meu caràcter més aviat tímid!!! Coses inexplicables de la vida, suposo... Al final, les preguntes que hem van fer no van ser massa dures tampoc, suposo que, en part, va ser degut a que els membres del tribunal no tenien ni punyetera idea del tema sobre el qual els hi havia estat pegant el rotllo! :-P

Total, que ja s'ha acabat la línia recta plena perfectament marcada que fins ara m'havia limitat a seguir en els meus estudis, i que m'ha portat a ser tot un ENGINYER DE FORESTS, entrant a formar part del segon cos d'enginyers més antic d'Epanya, després del de mines. Doncs bé, ara només queda decidir qué fer?! 

Gran qüestió, sens dubte!

Salut!

Marc.

 

Fenya feta...Desconnexió!!

Hola a tothom!

Temps fa que no escric, així que el primer que he de fer és demanar disculpes.

Molt bé! Un cop feta la feina...TOTA LA FEINA!! ja que el projecte va ser lliurat a la tutora el passat dia 29 de Juliol!!

Tot el mes va estar dedicat, quasi integrament, a la redacció del ditxós Projecte Final de Carrera, així que aquest mes d'Agost l'he declarat de vaga general i desconexió total!!!
Tant és així, que durant aquests primers quinze dies d'Agost s'ha fet molt necessària la realització d'un viatget amb la bici com a principal protagonista. Ja sabeu que ella i jo ens entenem a la perfecció, i que m'ofereix unes sensacions de llibertat difícilment repetibles en qualsevol altra activitat.
Aquest cop el destí triat ha estat l'Alt Empordà, terra cantada pels Sopa de Cabra en la seva cançó l'Empordà, on la tramuntana (tot i que no la vam percebre massa) i el bon menjar són dos dels trets distintius de la comarca. Han estat tres dies recorrent una sèrie de petits i gran pobles, tots ells amb un cert encant, tant de mar com de muntanya, on sorprenentment les oliveres, sureres i eucaliptus han estat els elements dominants en el paisatge durant bona part de les pedalades realitzades. Hi ha hagut moments de patiment, és clar, com les fortes pujades inicials de Llançà o els 10km de pluja fins a Darnius, però també n'hi ha hagut per recordar, com el pas pels Aigüamolls de l'Empordà o per Cadaqués, paratges sens dubte amb una gran identitat quan parlem d'aquesta comarca.
En definitiva, descoberta d'un racó de Catalunya que encara restava per descobrir.

Bé, només desitjar-vos un bon final d'estiu a tots!!

Marc.

Objectiu 7/07/2010!!

Hola a tothom!

Després de l'experiència "cendrosa" del mes d'abril, però profitosa al cap i a la fi...i un cop passades festes majors, aplecs, etc. (que espero que les hagiu disfrutat al màxim!), toca donar l'espenta final per tal de que els mesos de vacances siguin el més "profitosos" possible.

La data límit marcada és el 7 de juliol, quan el Projecte Final de Carrera ha d'estar acabat peti qui peti!! Aquest mes i escaix que falta serà intens, però ha de servir de cara a l'any que ve, per inciar una nova etapa (com a Enginyer de Forests), més confusa encara (si és possible) que l'anterior, quan ja toca decidir de veritat qué fer, quin camí emprendre...cosa no gens fàcil i que m'ha tret més d'una hora de son, em podeu ben creure!!!

La veritat es que amb el cuento aquest de que convè estrenyes el cinturó, la cosa pinta que no hi ha manera tú!! Potser és el moment de plantejar-se el seguir estudiant fins que la situació millori una mica, ja coneixeu la dita: Viu dels pares fins que puguis viure dels fills!!!! :-D

D'altra banda, penso que no tot són aspectes negatius, crec que la situació que vivim actualment pot servir d'excusa per la millora en la formació acadèmica dels joves universitaris que estan acabant els seus respectius estudis. És clar que, trobar una feina que estigui d'acord amb el nivell d'estudis adquirit, no és cosa senzilla. En molts casos se'ns ofereixen unes feines que no es corresponen amb el nostre grau de formació. i que produeixen una devàlua de la nostra persona dins "l'ascensor social".
Crec que hauríem d'aprofitar aquesta situació, tant adversa per alguns, però que en canvi pot no ser-ho tant per als estudiants universitaris que s'estàn a punt de graduar, i que per tant, encara no han entrat de ple dins el mercat laboral. Sens dubte, les consqüències un cop hagi passat la "tempesta", poden ser més que beneficioses!!

M'estic posant filosòfic així que només puc dir, com no es cansa de repetir ma mare: "lo primer és lo primer", i ara doncs toca agafar llibreta i bolígraf i centrar-se, almenys fins aquesta data, en els boscos boreals. Tema que realment m'encanta per la seva senzillesa, però que ha esdevingut l'escenari de referència per a molta gent que ha treballat i està treballant amb aquests indrets, anomenats boscos, tant i tant desconeguts!!!

Salut!

Marc.

La llum entre les cendres

Hola a tots!

Com molt bé sabeu, estic a Finlàndia desde fa aproximadament una setmana, concretament a una ciutat d'uns 50.000 habitants que es diu Joensuu, prop de la frontera amb Rússia.

L'objectiu del viatge com ja vaig explicar, ha estat el de parlar i conversar amb diferents professors e investigadors, per tal de recollir idees per al Projecte Final de Carrera. M'he pogut reunir amb quasi bé tots els que més o menys tenia previstos, i la veritat és que m'han tractat tots estupendament.
D'altra banda, he agafat una setmana amb bon temps (sempre tenint en compte que és Finlàndia...), on he conegut un noi de Mauritània que va estar estudiant a Lleida i que ha resultat ser una persona més que entranyable!!

Celebrant un soparet amb aquest noi i alguns dels seus amics el passat dijous, em van explicar que un volcà a Islàndia havia entrat en erupció, emetent una gran quantitat de cendres i donant lloc a la formació d'un núvol gigantesc, que es dirigia directament cap a Finlàndia. Em van explicar que les autoritats finlandeses es plantejaven inclús tancar tots els aeroports!!! Al arribar al lloc on m'estic, confirmat!! = aeroports tancats fins nou avís!! Ingenu de mi penso, bé, som divendres i el meu vol no surt fins dema per la tarde, temps més que suficient perque aquest "extrany" núvol desaparegui i jo puga tornar a casa.
Avui som diumenge, i per culpa d'un inoportú anticicló que porta damunt dels països nòrdics més de dos dies!, resulta que segueix tot paralitzat fins no se sap quan!! (estic convençut que és l'únic anticicló que deuen tenir durant tot l'any aquesta gent!!, també és mala sort).

Tenint en compte que es tracta de Finlàndia i que pràcticament la única opció viable de tornar cap a Espanya és l'avió, decideixo trucar a la companyia aèria per a veure quines solucions em donen. Passen el divendres i el dissabte, línies telefòniques suposo que van a tope perque no hi ha manera...però finalment avui diumenge consegueixo parlar amb ells i m'ofereixen bitllet pel proper dijous 22!! Aaaleluya!!, una mica de llum entremig d'aquest gran núvol de cendres!!!! No m'ho penso dos vegades i l'agafo!!, resulta que els vols de dimarts i dimecres ja estan plens.
Ara només falta creuar els dits per tal de que el proper dijous la situació s'hagi normalitzat mínimament tant a Finlàndia com a ESPANYA!!!! perque ara resulta que a aquest núvol li ha donat per anar-se'n cap al sud d'Europa!!

No sé les persones que agafeu l'avió més sovint que jo com porteu aquests tipus de caos però...em dona la sensació de que estic com tancat en una presó i que no em deixen sortir!! Ja sé que hagués estat molt pitjor si m'hagués trobat tot el tinglado a l'aeroport, però quan et fas a la idea de ser en un lloc en un moment determinat i després resulta que no t'hi deixen ser, et queda com un mal regust de boca que costa de treure!

Això és tot!! Només es pot fer que buscar el cantó positiu de les coses, arribar a Espanya i el cap de setmana a tocar gairebé!!!! ;-P

Records i salut per a tots,

Marc.